Activitat: 30 Definicions tema 10

Virtud: Excel·lència, la capacitat de sobresortir, de ser millor que l'altre, de ser el millor, de destacar.

Intel·lectualisme moral: Posició filosòfica defensada per Sòcrates que identifica la saviesa amb la virtud.

Eudonisme: Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat que és la capacitat d'autorealització.

Hedonisme: Teoria que defensa Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.

Felicitat (Aristòtil): Ser feliç s'identifica amb la activitat intel·lectual o teòrica.

Virtud moral (Aristòril): Terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excès.

Apatia (estoics): Capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat. És important aconseguir la pau interior i la impertorbabilitat per aconseguir aquesta felicitat.

Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre, patint amb el seu patiment i gaudint de la seva alegria (actualment empatia).

Utilitarisme: Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. És un hedonisme social.

Aritmètica dels plaers: Teoria que considera que el plaer es pot mesurar ja que afirma que tots els plaers són iguals en qualitat.

Ètica deontològica: Planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat (ètica teològica, problema amb el que s'afronta Kant).

Imperatiu hipotètic: Imperatiu que obligen només les persones que volen aconseguir un fi.

Imperatiu categòric: Imperatius que obliguen de forma universal i incondicional.

Dignitat humana: Els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com a tal, com un fi i no pas com a mitjà.

Intuicionisme dels valors: Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuició emocional que els capta a priori.

Activitat 29: Càlcul dels plaers i els dolors

Títol del text

L'elecció correcta cap a la felicitat

Idees principals

En aquest text Epicur ens mostra els seus principis sobre la felicitat. Ens diu que la tasca per trobar la vida feliç serà seleccionar quins plaers són més intensos i duradors, sempre amb l'objectiu de tenir el menys dolor possible tant físic com psicològic.

Anàlisi

Epicur parteix de la base que el bé s'identifica amb el plaer, i el savi serà aquell que gaudeixi d'un bé calculat, és a dir, un plaer calculat. Ens diu que tot el que desitjem o fem, té com a objectiu el benestar físic i la serenitat de la ment, de l'ànima, viure sense remordiments. Per fer-ho, Epicur considera que durant tota la vida utilitzem el plaer com a norma per prendre desicions. Mitjançant el seny hem d'arribar a delimitar quins són els plaers més intensos, i aconseguir aquest plaer intens no sempre serà elegir tots el plaers, perquè a vegades haurem d'escollir un dolor que a la llarga comportarà un plaer més gran. Per tant, epicur tracta d'explicar que tot plaer és un bé i que tot dolor és un mal, però no sempre haurem de guiar-nos per aquesta idea. La nostra tasca serà saber escollir bé.

Comparació

Epicur mostra la seva concepció de la felicitat que identifica el bé amb el plaer, i que ser feliç consistirà a buscar el plaer asenyat. Podem comparar-ho amb la teoria dels estoics, que centren l'ideal de saviesa en la impertobabilitat, la apatia, perquè la felicitat serà saber dominar la pau interiorque és per a ells l'única que podem controlar, ja que la felicitat externa no depén de nosaltres sinó del destí.

Activitat 28: Com concebries la teva felicitat?

Aristòtil va dir que ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula, i jo personalment hi estic d'acord. Hem considero una persona feliç, és cert, ara estic fent aquesta redacció i penso en lo molt que em ve de gust jugar a la consola o anar a la platja, però penso que la simple sort de poder tenir aquestes possibilitats ens ha de fer feliços.No puc evitar pensar en els milers de nens que viuen en condiciones infrahumanes i repetir-me la sort que he tingut de neixer aquí. Per aquest motiu jo hem considero feliç. Naturalment, sempre busco el màxim plaer possible, que em faci ser el més feliç possible, arribar a un estat suprem i gaudir. Intento no moure'm per interessos i evitar els plaers materials, encara que moltes vegades és inebitable. Si parlem amb claretat la meva felicitat consistirà en aprofitar al màxim la meva vida, superar els problemes per poder sentir-me orgullòs després, i poder gaudir-ne de les coses bones que puguin passar.

Activitat 27: Documental Sartre

1.A quin corrent filosòfic pertany?

A l’existencialisme, llibertat absoluta

2.Quina concepció de la llibertat defensa?

Defensa que Dèu no existeix, per tant tot és possible.

3.On va estudiar?

A l’École Normale Supérieure de França.

4.Quin és el nom de la seva dona?

Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?

Husserl

6.Què vol dir que l'existència es contingent?

Que estem al món per casualitat.

7.Titol de la seva primera novel•la important.

La nàusea

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?

No, és l’ésser humà qui li dóna sentit.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?

Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre

Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Dèu te Sartre?

Considera que Déu no existeix.

12.Què significa que l'infern son els altres?

Que estem exposats a les mirades dels altres



13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.

Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?

L'any 1964. El va rebutjar perquè qal donar-li el nobel l'estaven perdonant, però ell considerava que no li havien de perdonar res.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?

Perquè estava en contra de la opressió de l’Estat.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble

17.Què significa la revolució perpetua?

Que és continua, permament.

18.Què opinava sobre el terrorisme?

El defensava com l'únic mitjà que tenien els joves d'enfrontar-se a l'Estat.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?

Dubtar sobre tot el que t'han ensenyat.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?

Que era com un guia, un model moral en el qual es fixava la gent.

Activitat 26: Comentari de la tira còmica de Mafalda

En aquestes quatre vinyetes podem veure clarament un reflex de la vida quotidiana. Mafalda entra a la tenda de claus en busca de la clau de la felicitat, però el senyor de la tenda necessita un model per fer-li. Aquesta situació és una mostra clara del que succeeix en les nostres vides. Tots busquem la felicitat, això ningú ho dubta, el dilema és saber que hem de fer per ser feliços. Moltes vegades fem actes que pensem que ens portaran a la felicitat, com per exemple casar-se amb una persona que estimes molt, o tambè una felicitat material, com tenir una moto. Però el que és cert és que la felicitat no la trobarem així com així, no ens la servirà un dependent d'una tenda, perquè la felicitat provè de cadascú. Cada persona té una visió diferent de la felicitat i la tasca serà cercar quina és aquesta visió i lluitar per ella, però no podem esperar quiets a que ens vingui a nosaltres.

Activitat 25: Definicions Tema 9

-Temperament: Conjunt de sentiments i passions difícils de modificar.

- Amoralitat: No tenir sentit moral, és a dir, no saber distingir entre el bé i el mal.

- Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

-Responsabilitat:ser amos dels nostres actes..

- Llibertat externa: Manca de coacció externa.

- Llibertat interna: Manca de coacció interna. Poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.És la llibertat de la voluntat.

- Condicionament: Concepte pel qual no és té una llibertat absoluta però es conserva la suficient com per saber-se responsables dels nostres actes.

- Raó Universal: És la llei que regeix l'univers i implica l'existència del destí.

- Predestinacionisme: Teoria que defensa que Déu ha determinat totes les coses i per tant tot està predestinat. No tenim un lliure arbitri.

- Monisme Fisicalista: Determinisme científic que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

- Principi de causalitat: és el principi del determinisme físic, tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

- Determinisme genètic: Defensa que la causa de totes les nostres actuacions és la dotació genètica de cadascun.

- Volició: acte de la voluntat

- Indeterminisme: Defensa que l'ésser humà no està dterminat sinó que és lliure.

- Existencialisme: Teoria que defensa que Déu no existeix i per tant tot és possible, i ho raona dient: “l'existència és anterior a l'essència”.

- Autonomia moral: Aplicar principis que la nostra pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants. Seguir la nostra pròpia llei.

- Nivell preconvencional: Nivell en el qual la persona té per just el que satisfà els seus interessos, allò que els convè.

- Nivel convencional: Nivell en el qual la persona considera just allò que concorda amb les lleis morals pròpies de la societat.

- Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals, i per tant son autònoms.

- Ètica de l'atenció o de la cura: Compassió per les persones més properes

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Principi de sostenibilitat en el que hem de deixar a el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat a les nostres generacions futures.

Activitat 24: Dilema hipotètic

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

Preguntes:

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Crec que si ha de fer-ho, perquè la vida d'una persona és més important que les conseqüències legals que pot tenir el fet de robar.


2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

Jo crec que hauria de robar el medicament perquè les persones no tenen preu i per tant, la vida d'una persona val igual tant si l'estimes com si no, i per això hauria d'intentar salvar-la.
Heinz sí és responsable del que li passi a la seva dona perquè tant si decideix robar el medicament com si no ho fa, haurà pres una decisió, i qualsevol decisió implica responsabilitat.


3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?

La responsabilitat és la mateixa, el fet d'estimar afectarà només a la seva motivació per salvar-li la vida.

4. Si suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

No. Penso que hauria d'intentar salvar la vida d'una persona en la mesura que sigui legal, perquè evidentment no t'arriscaràs a la pressò per una persona que no coneixes. El vincle afectiu influeix en la desició.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Com he dit abans, les persones valen per igual i s'hauria d'intentar salvar les vides de les persones fins el màxim que es pugui.


6. El fet que Heinz robi contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?

Moralment no és dolent, només és dolent legalment. Només podriem dir que és moralment dolent si per exemple la seva voluntat és la de robar el medicament per guanyar diners. El que és bo o dolent va relacionat amb la voluntat.

S'ha de respectar les lleis sempre, encara que a vegades no és possible tot i que la teva intenció sigui bona.

Activitat 23: Valoració personal del text de Sèneca

Sèneca en aquest text defensa una llibertat que pot estar condicionada, però que depèn de cada persona la manera en com afectaran els diversos factors condicionants. Per tant diu que l'home ha de saber aïllar-se del factors externs i preocupar-se per la seva llibertat interna. Personalment, estic d'acord amb aquesta posició. Jo crec que la nostra felicitat ha de dependre el mínim de quelcom objecte o persona.. Perquè no sempre tenim sort i, a vegades, no estem preparats per suportar quelcom que ens desagrada o ens afecta negativament. Parlem llavors d'un món el qual els qui sàpiguen afrontar-se a les coses externes de la vida aconseguirà viure benaventuradament.

Activitat 22: L'home, artífex de la seva pròpia vida

Títol del text

La felicitat per sobre de les coses externes

Idees principals

En aquest text Sèneca ens parla de la felicitat. Ens diu que per portar una vida feliç hem de saber desmarcar-nos de les coses externes, sense deixar-nos emportar per l'ambició de les coses que ens ofereix la natura, la qual ens dóna unes facultats que hem de saber utilitzar per afrontar les fortunes de la vida.

Anàlisi

Sèneca, en aquest text, afirma que els éssers humans som lliures. Aquesta llibertat ens permetrà viure benaventuradament si decidim viure segons la naturalesa. I això, per Sèneca, vol dir que hem de saber aprofitar tot allò bo que ens dóna la naturalesa, sense deixar-nos emportar per l'ambició, i tenint clar que la felicitat no depèn de les coses externes. L'home ha de ser inexpugnable, perquè la fortuna no sempre ens afavoreix, i hem d'estar preparats per afrontar-la en cas que no ens afavoreixi.

Comparació

Podríem dir que Sèneca defensa una llibertat que està condicionada per una serie de factors, tot i que l'home és lliure per saber-se responsable dels seus actes. Per tant Sèneca defensa el condicionament, que és contrari al determinisme. Aquest defensa que no som lliures sinó que estem determinats. També ho podríem comparar amb altres teories com el predestinacionisme que considera que Déu ho ha creat tot i per tant tot està predestinat.

Activitat 21: Existeix el destí o som lliures?

Jo escull-ho el meu destí. Amb aquesta frase vull resumir la meva posició davant el destí. Personalment, no penso que hi hagi un camí escrit per a cada persona, sinó que cada persona, amb les seves accions, va determinant el seu propí camí. És cert que hi ha accions que han estat condicionades per algun motiu i que per això diem que no hem tingut la llibertat per escollir, però si ho pensem bé, el que hem fet ha sigut escollir en funció de les conseqüències que tindran les nostres desicions, perquè tot i que t'has vist condicionat a fer una determinada acció, no vol dir que no podries haver elegit un altre, el que passa és que pot ser les conseqüències no serien favorables. Per tant podríem dir que estem condicionats per les conseqüències que tenen les nostres accions, però que sempre tenim la llibertat per escollir.

I ara que semblava que ho tinc clar de sobte tinc dubtes, perquè hi ha factors com el temperament amb el qual naixem, el medi social i l'educació, la situació econòmica... que no hem tingut la llibertat per escollir i per tant podem dir que son producte del destí.

En conclusió, hi ha una cosa clara,i és que no tinc res clar.

A continuació, he penjat una escèna de la pel·licula El curioso caso de Benjamin Button que he trobat força interessant i que va relacionat amb el tema del destí.

Tercer trimestre

A partir d'aquí, les activitats corresponen al tercer i darrer trimestre.