Activitat: 30 Definicions tema 10

Virtud: Excel·lència, la capacitat de sobresortir, de ser millor que l'altre, de ser el millor, de destacar.

Intel·lectualisme moral: Posició filosòfica defensada per Sòcrates que identifica la saviesa amb la virtud.

Eudonisme: Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat que és la capacitat d'autorealització.

Hedonisme: Teoria que defensa Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.

Felicitat (Aristòtil): Ser feliç s'identifica amb la activitat intel·lectual o teòrica.

Virtud moral (Aristòril): Terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excès.

Apatia (estoics): Capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat. És important aconseguir la pau interior i la impertorbabilitat per aconseguir aquesta felicitat.

Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre, patint amb el seu patiment i gaudint de la seva alegria (actualment empatia).

Utilitarisme: Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. És un hedonisme social.

Aritmètica dels plaers: Teoria que considera que el plaer es pot mesurar ja que afirma que tots els plaers són iguals en qualitat.

Ètica deontològica: Planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat (ètica teològica, problema amb el que s'afronta Kant).

Imperatiu hipotètic: Imperatiu que obligen només les persones que volen aconseguir un fi.

Imperatiu categòric: Imperatius que obliguen de forma universal i incondicional.

Dignitat humana: Els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com a tal, com un fi i no pas com a mitjà.

Intuicionisme dels valors: Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuició emocional que els capta a priori.