2n Trimestre

Comença el segon trimestre!

Activitat 8: Definicions

-Saber ordinari: Es funda en l'experiència de la vida quotidiana i es basa en el què i no en el perquè.

-Tècnica: Consisteix en saber com fer certes activitats. Té una relació d'interacció amb la ciència, és a dir, l'aplica a la realitat.

-Saber artístic: Està vinculat amb la narració més que amb l'explicació. Tracta d'explicar bellesa.

-Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement i explica per què els fets són d'aquesta manera. Utilitza l'observació l'experiència.

-Experiment: Conjunt d'activitats planificades amb fòrmules matemàtiques, amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.

-Ciències formals: es refereixen a la forma dels raonaments i no a fets de l'experiència. Es regeixen per la seva pròpia coherència interna.

-Deducció: Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades(premisses), un altra, que és la seva conseqüència lògica necessària(conclusió).

-Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomàtic.

-Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions que no inclouen la totalitat dels cassos possibles. Pot arribar a llei general.

-Hipòtesi: Suposició provisional encara no verificada.

-Teoria científica: Enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

-Falsació: Una hipotèsi es "falsa" quan els fets en el món no corcoden amb els fets deduïts de la hipotèsi.

-Comprensió: Captar-ne el sentit de les accions, situar-se dins dels fets.

-Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

-Mètode empiricoracional: Té el seu origen en Aristòtil.Es basa en dues fonts de coneixement:els sentits i l'enteniment. Considera que el coneixement comença per l'experiència física del canvi i moviment i culmina en les elaboracions de l'enteniment.

-Empirisme: Separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó. Dóna més importància a l'experiència i per tant defensa que el nostre coneixement
deriva dels sentits.

-Racionalisme: Afirma la primàcia de la raó sobre l'experiència.Defensa l'existència d'idees innates.

-Revolució Copernicana del coneixement: Considera que el coneixement s'ha d'analitzar a partir del subjecte i no pas de l'objecte.

-Joc del llenguatge: Són maneres d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen situacions comunicatives.

-Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.

-Pretensions de la validesa de la parla: Elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius, es concreten en veritat, veracitat, intel·ligebilitat i correció moral.

-Teodicea: Part de la filosofia teòrica que tracta sobre la justificació racional de Déu.

Activitat 7: Comentari de text

Ludwig Josef Johann Wittgenstein:

Va néixer a Viena, Àustria, el 26 d'abril de 1889 i va morir a Cambridge, Regne Unit, el 29 d'abril de 1951.Va ser un filòsof i lingüista austríac, posteriorment nacionalizat britànic. Al llarg de la seva vida va publicar solament un llibre: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir en gran mesura als positivistas lògics del Cercle de Viena, moviment del que mai es va considerar membre. Temps després, el Tractatus va ser severament criticat pel propi Wittgenstein en Els quaderns blau i marró i en les seves Investigacions filosòfiques, ambdues obres pòstumes. Va ser deixeble de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, on més tard també ell va arribar a ser professor.

Si voleu més informació sobre aquest autor consulteu la font clicant al següent enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

Tractatus logico-philosophicus:

Obra bastant breu en extensió (al voltant de 70 pàgines) però molt complexa, el Tractatus va donar lloc a nombroses malinterpretaciones. Mentre que el significat més profund del text era ètic para Wittgenstein, la major part de les lectures han destacat el seu interès per a la lògica i la filosofia del llenguatge. Considerat àmpliament com un dels llibres de filosofia més importants del segle XX, aquest text va exercir una influència crucial en el positivisme lògic i en general sobre el desenvolupament de la filosofia analítica. Al costat de Bertrand Russell, va fer del jove Wittgenstein un dels exponents del atomisme lògic.

Digues les idees principals del text i posa-li un titol al text.

Com a títol jo posaria: Filosofia,activitat d'aclariment. Aquest títol resumeix l'idea principal del text ja que Wittgenstein en aquets fragment ens presenta la filosofia com una activitat, que aclara els nostres pensaments. També diu que l'important no és el contingut del text sinó la nostra interpretació, és a dir, aclarir els enunciats.

Quina és la funció de la filosofia segons el text?Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?

Aquest text pertany al Tractatus logico-philosophicus, del segle XX que correspondria al primer Wittgenstein. En aquest text, Wittgenstein fa un anàlisi formal del llenguatge, que és la tasca de la que s'encarrega el mètode analiticolingüístic, que es pregunta perquè les expressions filosòfiques són imprecises i analitza el llenguatge intentant aclarir-lo.
Primer ens introdueix el tema dient que la filosofia té com a finalitat aclarir els pensaments i per aquest motiu no hem de confondrela amb la teoria ,és a dir, la ciència. La ciència dóna proposicions en canvi la filosofia ens aclara aquestes proposicions. Per tant la filosofia serà una acitivitat que ens diu què és el que podem pensar. Sense aquest aclariment, la teoria seria confusa. Es converteix llavors en lògica.

Comenta la frase subratllada:

Ens diu que la finalitat de la filosofia es delimitar què podem pensar, i aclarir aquets pensaments. La ciència diu tot el que es por dir, i per a que les proposicions científiques siguin clares i entenedores hem de dur a terme l'aclariment lògic d'aquestes, per tant hem de filosofar.

Quin mètode defensa l'autor?Compara'l amb altres mètodes.

Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic. L'objectiu d'aquest és analitzar i aclarir el llenguatge de les expressions filosòfiques, ja que poden ser imprecises i obscures. Per tant aquest mètode no es centra en l'ésser sinó que centren el seu interès en el llenguatge. Aquest és el fet diferencial entre altres mètodes com el empíric o el racionalista ja que aquests es basen en les fonts del coneixement.El racionalista, per la seva banda, considera que la raó és la font i criteri del coneixement i li dóna primacia per davant de l'experiència. L'empíric, en canvi, dóna prioritat a l'experiència davant la raó i considera que no hi ha res innat, tot és adquirit i per tant els sentits seran la porta d'entrada del coneixement. El mètode que considera totes dues fonts de coneixement com a necessàries és el mètode empiricoracional. Aquest afirma que el coneixement comença per l'experiència física del canvi i culmina en les elaboracions de l'enteniment.

Activitat 6: És el jo la primera veritat?

Podriem respondre de manera curta afirmant que jo sóc la meva primera veritat, pero abans hauriem de tenir clar què és la veritat. La veritat és allò que percebem i sabem que és cert. Però clar, cadascú té una manera diferent de captar la realitat i per tant les veritats són diferents per a cada persona i no per aquest motiu podem dir que una sigui falsa i l'altra certa. Cada persona estableix els seus propis criteris que permeten ecollir què és veritat i què és mentira. Per això diem que jo sóc la primera veritat, perquè jo he de saber que sento perquè existeixo, i al sentir captem la realitat i el que és veritat o mentira. D'aquesta manera, el jo com a veritat es converteix en la base per captar altres veritats, ja que no podem assolir veritats sense tenir clar la teva pròpia veritat.

Activitat 5:Diferència entre el mètode de les ciències socials i el de les ciències naturals

El mètode de les ciències naturals són fruit d'un raonament que es basa en la demostració inductiva que dóna conclusions a partir d'una serie de casos. Aquestes conclusions poden agrupar tots el casos posibles(inducció completa), o per el contrari poden recolzarse en comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos. El mètode complert de les ciències naturals és el mètode hipoteticodeductiu.Aquest mètode contè moments d'inducció i moments de deducció i s'estructura en tres nivells: enunciats protocol·laris, les lleis i les teories.
D'altra banda, el mètode de les ciències socials agafa com a objecte la realitat social, en la qual el subjecte forma part de l'objecte de l'estudi. Les ciències socials poden utilitzar dues tècniques: les quantitatives i les qualitatives.

Les ciències socials tenen unes característiques que les diferencien de les naturals,i són:
-Lacapacitat de predicció i generalització és menor que la de les ciències
naturals.
-La neutralitat valorativa és impossible en les ciències socials, ja que es
de ciències més subjectives.

Activitat 4: Esquema dels mètodes cientifics