Activitat 8: Definicions

-Saber ordinari: Es funda en l'experiència de la vida quotidiana i es basa en el què i no en el perquè.

-Tècnica: Consisteix en saber com fer certes activitats. Té una relació d'interacció amb la ciència, és a dir, l'aplica a la realitat.

-Saber artístic: Està vinculat amb la narració més que amb l'explicació. Tracta d'explicar bellesa.

-Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement i explica per què els fets són d'aquesta manera. Utilitza l'observació l'experiència.

-Experiment: Conjunt d'activitats planificades amb fòrmules matemàtiques, amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.

-Ciències formals: es refereixen a la forma dels raonaments i no a fets de l'experiència. Es regeixen per la seva pròpia coherència interna.

-Deducció: Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades(premisses), un altra, que és la seva conseqüència lògica necessària(conclusió).

-Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomàtic.

-Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions que no inclouen la totalitat dels cassos possibles. Pot arribar a llei general.

-Hipòtesi: Suposició provisional encara no verificada.

-Teoria científica: Enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

-Falsació: Una hipotèsi es "falsa" quan els fets en el món no corcoden amb els fets deduïts de la hipotèsi.

-Comprensió: Captar-ne el sentit de les accions, situar-se dins dels fets.

-Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

-Mètode empiricoracional: Té el seu origen en Aristòtil.Es basa en dues fonts de coneixement:els sentits i l'enteniment. Considera que el coneixement comença per l'experiència física del canvi i moviment i culmina en les elaboracions de l'enteniment.

-Empirisme: Separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó. Dóna més importància a l'experiència i per tant defensa que el nostre coneixement
deriva dels sentits.

-Racionalisme: Afirma la primàcia de la raó sobre l'experiència.Defensa l'existència d'idees innates.

-Revolució Copernicana del coneixement: Considera que el coneixement s'ha d'analitzar a partir del subjecte i no pas de l'objecte.

-Joc del llenguatge: Són maneres d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen situacions comunicatives.

-Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.

-Pretensions de la validesa de la parla: Elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius, es concreten en veritat, veracitat, intel·ligebilitat i correció moral.

-Teodicea: Part de la filosofia teòrica que tracta sobre la justificació racional de Déu.