Activitat 7: Comentari de text

Ludwig Josef Johann Wittgenstein:

Va néixer a Viena, Àustria, el 26 d'abril de 1889 i va morir a Cambridge, Regne Unit, el 29 d'abril de 1951.Va ser un filòsof i lingüista austríac, posteriorment nacionalizat britànic. Al llarg de la seva vida va publicar solament un llibre: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir en gran mesura als positivistas lògics del Cercle de Viena, moviment del que mai es va considerar membre. Temps després, el Tractatus va ser severament criticat pel propi Wittgenstein en Els quaderns blau i marró i en les seves Investigacions filosòfiques, ambdues obres pòstumes. Va ser deixeble de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, on més tard també ell va arribar a ser professor.

Si voleu més informació sobre aquest autor consulteu la font clicant al següent enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

Tractatus logico-philosophicus:

Obra bastant breu en extensió (al voltant de 70 pàgines) però molt complexa, el Tractatus va donar lloc a nombroses malinterpretaciones. Mentre que el significat més profund del text era ètic para Wittgenstein, la major part de les lectures han destacat el seu interès per a la lògica i la filosofia del llenguatge. Considerat àmpliament com un dels llibres de filosofia més importants del segle XX, aquest text va exercir una influència crucial en el positivisme lògic i en general sobre el desenvolupament de la filosofia analítica. Al costat de Bertrand Russell, va fer del jove Wittgenstein un dels exponents del atomisme lògic.

Digues les idees principals del text i posa-li un titol al text.

Com a títol jo posaria: Filosofia,activitat d'aclariment. Aquest títol resumeix l'idea principal del text ja que Wittgenstein en aquets fragment ens presenta la filosofia com una activitat, que aclara els nostres pensaments. També diu que l'important no és el contingut del text sinó la nostra interpretació, és a dir, aclarir els enunciats.

Quina és la funció de la filosofia segons el text?Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?

Aquest text pertany al Tractatus logico-philosophicus, del segle XX que correspondria al primer Wittgenstein. En aquest text, Wittgenstein fa un anàlisi formal del llenguatge, que és la tasca de la que s'encarrega el mètode analiticolingüístic, que es pregunta perquè les expressions filosòfiques són imprecises i analitza el llenguatge intentant aclarir-lo.
Primer ens introdueix el tema dient que la filosofia té com a finalitat aclarir els pensaments i per aquest motiu no hem de confondrela amb la teoria ,és a dir, la ciència. La ciència dóna proposicions en canvi la filosofia ens aclara aquestes proposicions. Per tant la filosofia serà una acitivitat que ens diu què és el que podem pensar. Sense aquest aclariment, la teoria seria confusa. Es converteix llavors en lògica.

Comenta la frase subratllada:

Ens diu que la finalitat de la filosofia es delimitar què podem pensar, i aclarir aquets pensaments. La ciència diu tot el que es por dir, i per a que les proposicions científiques siguin clares i entenedores hem de dur a terme l'aclariment lògic d'aquestes, per tant hem de filosofar.

Quin mètode defensa l'autor?Compara'l amb altres mètodes.

Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic. L'objectiu d'aquest és analitzar i aclarir el llenguatge de les expressions filosòfiques, ja que poden ser imprecises i obscures. Per tant aquest mètode no es centra en l'ésser sinó que centren el seu interès en el llenguatge. Aquest és el fet diferencial entre altres mètodes com el empíric o el racionalista ja que aquests es basen en les fonts del coneixement.El racionalista, per la seva banda, considera que la raó és la font i criteri del coneixement i li dóna primacia per davant de l'experiència. L'empíric, en canvi, dóna prioritat a l'experiència davant la raó i considera que no hi ha res innat, tot és adquirit i per tant els sentits seran la porta d'entrada del coneixement. El mètode que considera totes dues fonts de coneixement com a necessàries és el mètode empiricoracional. Aquest afirma que el coneixement comença per l'experiència física del canvi i culmina en les elaboracions de l'enteniment.