1. Titol del text.
La certesa de la veritat.
2. Idees principals.
En aquest fragment l'autor defensa que la paraula veritat està relacionada amb el que és cert, i el que és cert és allò que és real. Seguint la mateixa teoria , allò que és fals ha de ser irreal i per tant no seria sinó una aparença de la realitat. El cert i veritat mantenen una relació de concordança que, alhora por ser de doble manera si tenim en compte l'enunciat de la cosa que en si és certa.
3. Anàlisi.
Text de Martin Heidegger en el que reflexiona sobe la relació que s'estableix entre veritat i realitat, i la concordança amb la proposició. Ens diu que la paraula veritat ha perdut part del seu ús. Designa la qualitat d'allò que és cert, i el que és cert és real. Per tant, podem establir una diferència entre allò real, que té veritat, i allò irreal, que seria fals.
No obstant això, Heidegger diu que no només la realitat és veritat o falsa, també ho poden ser els enunciats sobre l'ens. I diem que un enunciat és real quan concorda amb la cosa que enuncia, encara que concordi la proposició i no la cosa en si. Per tant, resumeix que allò que és cert és el que concorda, tant sigui la cosa en si o allò esmentat en l'enunciat.
4. Comparació.
Heidegger defensa que allò pel qual podem distingir la veritat de la falsedat és per la concordança de l'enunciat amb la realitat. Per tant, podriem dir que es posa a favor de la correspondència entre el pensament i la realitat com a criteri de la veritat. En aquest sentit, podriem comparar-ho amb el criteri de la tradició, que defensa que unaq cosa es certa perquè s'ha acceptat al llarg del temps. Tambè ho podriem comparar amb altres criteris com el d'autoritat, el qual accepta com a cert el que una persona que entén ha afirmat que és cert.
En termes més generals, podriem observar aquest text com un model explicatiu basat en la fenomenologia, que vol conèixer el que són les coses en al seva presentació pura i simple
0 comentarios:
Publicar un comentario