Luis Racionero
Escriptor espanyol en llengua catalana i castellana, va néixer en l'any 1940 en la Seu d'Urgel, província de Lleida. Va estudiar enginyeria i econòmiques a Barcelona i en l'Estat de Califòrnia (Estats Units). És un expert en urbanisme.
Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació escrits de tiratge nacional com El País i La Vanguardia, així com en el Mundo Deportivo, aquest últim especialitzat en esports. Ha publicat més d'una trentena d'obres, entre elles Filosofies del underground, la seva primera experiència literària, que va sortir a la llum en l'any 1977, on explora els diversos moviments filosòfics.
També és autor d'altres obres assatgístiques, com: "De l'atur a l'oci" (1984) -amb la qual va obtenir el premio Anagrama-, "Els àngels quàntics" (1987), "Art i ciència" (1988) i "El progrés decadent" (2000) -premio Espasa d'assaig- entre uns altres.
En l'any 2001 va ser nomenat director de la Biblioteca Nacional. I entre altres premis, va guanyar l'Azorín de Novel·la en 1996 i el Fernando Lara de Novel·la en 1999.
Escriptor espanyol en llengua catalana i castellana, va néixer en l'any 1940 en la Seu d'Urgel, província de Lleida. Va estudiar enginyeria i econòmiques a Barcelona i en l'Estat de Califòrnia (Estats Units). És un expert en urbanisme.
Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació escrits de tiratge nacional com El País i La Vanguardia, així com en el Mundo Deportivo, aquest últim especialitzat en esports. Ha publicat més d'una trentena d'obres, entre elles Filosofies del underground, la seva primera experiència literària, que va sortir a la llum en l'any 1977, on explora els diversos moviments filosòfics.
També és autor d'altres obres assatgístiques, com: "De l'atur a l'oci" (1984) -amb la qual va obtenir el premio Anagrama-, "Els àngels quàntics" (1987), "Art i ciència" (1988) i "El progrés decadent" (2000) -premio Espasa d'assaig- entre uns altres.
En l'any 2001 va ser nomenat director de la Biblioteca Nacional. I entre altres premis, va guanyar l'Azorín de Novel·la en 1996 i el Fernando Lara de Novel·la en 1999.
1.Títol
La ciutat, lloc idoni per la civilització de l'home salvatge.
2.Idees principals.
L'autor defensa que els homes neixen salvatges,i per tant han de dur a terme un procés de civilització. Ens diu que la font per aconseguir aquesta civilització és la ciutat, en la qual interaccionem amb els amb els altres i aprenem a relacionar-nos.
3.Anàlisi.
L'autor comença afirmant que la ciutat és la font de la civilització i que la seva existència assenyala les zones més cultes del globus. Aquesta darrera afirmació la fa partint de la base que la civilització és un progrés de la humanitat que ens porta a un estat superior al qual volem arribar,i per tant podem assenyalar que les zones civilitzades seran les més cultes. Diu que civilitzat és l'home educat a la civitas, i la civilització de l'home és fruit del contacte diari amb tot allò propi de cada ciutat. La ciutat es converteix per al home en el marc idoni en el que domesticar el seu salvatgisme, i en el lloc perfecte on , mitjançant l'interacció amb els altres, compartint idees, pensaments...arribem a aprendre a conviure junts de manera lliure.
4.Comparació
L’autor defensa la teoria de que l'home no és sociable per naturalesa, igual que Thomas Hobbes pensa que l'home és un ésser egoísta , i que està en lluita permanent amb els altres, en un estat de tots contra tots. La solució a questa hipotètica situació és aaribar a un acord en el queal s'escolliria a un cap que governès per aconseguir una societata civilitzada on es pugui viure en pau. Aquesta teoria es pot comparar amb la de Rousseau. Aquesta defensa que l`home és un ésser solitari per naturalesa, i que, encara que npo necessiti la societat per viure, es mou en ella per impuls natural,és a dir, és bo per naturalesa.
La ciutat, lloc idoni per la civilització de l'home salvatge.
2.Idees principals.
L'autor defensa que els homes neixen salvatges,i per tant han de dur a terme un procés de civilització. Ens diu que la font per aconseguir aquesta civilització és la ciutat, en la qual interaccionem amb els amb els altres i aprenem a relacionar-nos.
3.Anàlisi.
L'autor comença afirmant que la ciutat és la font de la civilització i que la seva existència assenyala les zones més cultes del globus. Aquesta darrera afirmació la fa partint de la base que la civilització és un progrés de la humanitat que ens porta a un estat superior al qual volem arribar,i per tant podem assenyalar que les zones civilitzades seran les més cultes. Diu que civilitzat és l'home educat a la civitas, i la civilització de l'home és fruit del contacte diari amb tot allò propi de cada ciutat. La ciutat es converteix per al home en el marc idoni en el que domesticar el seu salvatgisme, i en el lloc perfecte on , mitjançant l'interacció amb els altres, compartint idees, pensaments...arribem a aprendre a conviure junts de manera lliure.
4.Comparació
L’autor defensa la teoria de que l'home no és sociable per naturalesa, igual que Thomas Hobbes pensa que l'home és un ésser egoísta , i que està en lluita permanent amb els altres, en un estat de tots contra tots. La solució a questa hipotètica situació és aaribar a un acord en el queal s'escolliria a un cap que governès per aconseguir una societata civilitzada on es pugui viure en pau. Aquesta teoria es pot comparar amb la de Rousseau. Aquesta defensa que l`home és un ésser solitari per naturalesa, i que, encara que npo necessiti la societat per viure, es mou en ella per impuls natural,és a dir, és bo per naturalesa.
0 comentarios:
Publicar un comentario