Acitivitat 48: Distinció entre el somni i la vigília

Títol: La versemblança de la realitat sensible

Idees principaals:

En aquest text Descartes ens posa en dubte l'existència de la realitat. Descartes nega qualsevol tipus de coneixement que no sigui per mitjà de la raó per això reflexiona sobre aquelles coses que captem pels sentits i que semblen certs, afegint que els sentits són enganyadors i que no hem de refiar-nos.

Anàlisi:

Descartes en aquest text fa referència a la segona fase del dubte metòdic: el dubte sobre la realitat. Ens diu que moltes vegades les coses que hem considreat raonablament com a vertaderes ho hem captat pels sentits, però tot i axí afirma que no ens hem de refiar dels sentits ja que ens poden enganyar. Per tant cal utilitzar la prudència. Ara bé, Descartes també entén que moltes vegades és dificil dubtar de certes coses sensibles, ja que costa molt diferenciar per mitjà de la raó allò real i allò que no és real. Posa l'exemple llavors de quan estem en vigília o somniant, doncs certament quan ens trobem en aquest estat creiem que el que estem veient es vertader. Per tant no resultaria dificil dubtar raonablement sobre la realitat que vivim.

Comparació:

Descartes era un clar racionalista pel que fa a lconeixement, per la qual cosa nega la validesa dels sentits. No hi ha cap altre mitjà per assolir l'evidència que per mitjà de la raó. Aquesta postura s'oposa totalment als empiristes que exalten l'experiència com a única via per assolir el coneixement, és a dir, coneixem a través dels sentits i no a través de la raó.