Activitat 51: El jo com a substància pensant i la qüestió de l'ànima

Títol: El cos i l'ànima com a substàncies

Idees principals:

En aquest text Descartes ens torna a parlar del jo, aquesta vegada com a substància pensant, l'atribut de la qual és el pensament. Torna a refermar l'existència del jo ja que el pensament, que és el seu atribut, és indubtable. També fa referència al cos, el qual forma part d'una altra substància, la extensa, que no té pensament i per la qual cosa podem dubtar de la seva existència.

Anàlisi:

Descartes en aquest text torna a referir-se al jo. Parteix de l'afirmació que estem formats per cos i ànima, que formen part de substàncies diferents: la substància pensant i la extensa. Com que torna a reafirmar que és indubtable el fet de dubtar, relaciona la substància pensant amb l'ànima( el jo), i conclou per tant que l'essència d'aquest serà precisament pensar. També s'afirma doncs que tot allò que no forma part d'aquesta substància pensant serà dubtable, en aquest cas el cos. Es pot viure sense cos però no sense ànima.

Comparació:

El dualisme defensat per Descartes s'assembla molt al defensat per Plató, el qual deia que estavem formats per cos i ànima i els dos formaven parts de realitats diferents. És el mateix cas per tant que Descartes, que agrupa el cos i l'ànima en substàncies diferents. S'allunyaria per tant de la concepció d'Aristòtil que integra les dues en una mateixa realitat.