Activitat 52: Relació entre ment i cos

Títol: Pensar, l'essència del jo

Idees principals:

En aquest text Descartes ens torna a reflexionar sobre el jo i afirma que la seva essència és ser una cosa pensant, i que el cos, pel fet de no ser una cosa pensant és extensa i per tant no és imprescindible: es pot viure sense ella.

Anàlisi:

Descartes intenta explicar quina relació hi ha entre la ment i el cos, és a dir entre ànima i cos. Primer comença dient que som conscients de la nostra existència, per tant si sabem que existim i que som una cosa pensant, es dedueix llavors que la nostra essència consistirà en això mateix, ser un ésser pensant.
Pel que fa al cos, argumenta que encara que tinguem un cos, unit a nosaltres, això es quelcom posterior. És a dir, que primer som ment i després cos. El cos és una cosa externa independent de l'ànima que no pensa, per la qual cosa puc viure sense cos però no sense ànima.

Comparació:

Aqui podríem tornar a fer la comparació amb Plató considerant que ànima i cos són independents. Plató afirmava que l'ànima era immortal i Descartes per la seva part afirma que l'ànima és l'única que pot viure sola, sense necessitat del cos.