Activitat 60: L'utilitarisme

Títol: La felicitat imperfecta


Idees principals:

En aquest fragment Mill exposa alguna de les seves idees utilitaristes. Partint de la seva afirmació que els plaers són diferents quant a qualitat considera que hi ha gent que té més facilitat per satisfer la seva felictat i en canvi hi ha una altra la qual no podra arribar a una felictat perfecta. Però Mill defensa la darrera circumstància pel fet que és millor ser un home insatisfet que no pas quelcom inferior satisfet.

Anàlisi:

En aquest text Mill vol explicar la seva concepció de la felictat partint de la diferenciació de dues idees distintes: satisfacció i felicitat. Afirma que hi ha persones que tenen menys capacitat per gaudir de la felicitat i per aquest motiu tenen alhora més facilitat per satisferla. I per contra hi ha persons que tenen unes pretensions més altes i això provoca que moltes vegades quedin insatisfets. Aquesta circumstància Mill la valora positivament, pel fet que hi ha uns plaers més bons que uns altres i per això és més preferible ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet. És a dir, no serveix per res estar satisfet si no ets conscient d'aquesta satisfacció. Per aquest motiu diu Mill que mai sentiran enveja aquells que no estan satisfets repecte els altres.

Comparació:

Podem comparar la visió utiltarista de Mill amb la visió de Bentham, ja que hi ha diferències. Mill defensa un utilitarisme altruista, perquè es basa en la distinció de satisfacció privada i interès públic i per tant el sacrifici d'un individu pel bé públic és considerat com a virtut. Per contra Bentham defensava un utilitarisme individual, que afirmava que la satisfacció té el mateix valor per a tothom i per tant la satisfacció de l'individu s'identifica amb els interessos de la humanitat.

Activitat 59: Comparació Kant-Aristòtil

Aquests dos grans autors presenten diferències molt clares pel que fa a la seva concepció de l'ètica. Principalment trobem la gran diferència en la seva definició. L'ètica d'Aristòtil és material mentre que la de Kant és formal. Les ètiques materials són aquelles que persegueixen un fi, en aquest cas la felicitat i per tant el nostre comportament està determinat pel fi que volem aconseguir. D'altra banda les ètiques formals són les que estan buides de contingut i en la qual no agafarà importància el mitjà ni el fi sinó la forma, la manera en la qual ens comportem.


Amb aquestes dues teories definides podem extreure les característiques de cadascuna que li són ben diferents. Les ètiques materials defensada per Aristòtil es basen en imperatius hipotètics, perquè només són mitjans per assolir un fi, per dir-ho d'una altra manera són ètiques interessades. Són ètiques empíriques, basades en l'experiència i a més són heterònomes, que vol dir que la llei moral ens ve donada de fora. Aquestes característiques són contràries a les defensades per Kant perquè com no persegueixen cap fi, les ètiques materials esdevenen autonòmes, estan basades en imperatius universals i a priori i tenen imperatius categòrics: "Fes A".
Amb totes aquestes característiques podem dir que mentre que en les ètiques materials, defensada per Aristòtil, el valor moral rau en la finalitat que perseguim, a les ètiques formas el valor moral es troba en allò que determina la nostra acció: en el deure.

Activitat 58: La moral Kantiana

La moral kantiana

View more presentations from izquierdo9.

Activitat 57: Sobre el sentiment moral

Títol: El sentiment, fonamen de la moral


Idees principals:

En aquest text Hume ens desenvolupa la seva concepció sobre la moral, Nega la validesa de la raó com a criteri vàlid per distingir les accions morals i defensa llavors que aquestes estàn determinades pels sentiments, les passions i les volicions.

Anàlisi:

En aquest text trobem la concepció moral de Hume. Comença definint de què tracta la moral, ens diu que és la distinció d'allò bo i allò dolent, llavors es pregunta què és el que determina aquesta distinció. Primer diu que la raó és el que determina, afirmant que la moralitat rau en els objectes, en la realitat. Però tot això no seria metafísica per HUme, perquè es basa en allò que percebem. Hume defensarà una altra concepció, que la moral esta determinada pel sentiment, definint la virtut com allò que implica la nostra aprovació i el vici el contrari. Per tant és una concepció que afirma que la moral es subjectiva, depén de cada persona. La distinció moral es basaria doncs en les passions, emocions i volicions.

Comparació:

La concepció moral de Hume és totalment oposada a la defensada pels racionalistes, ja que aquests defensen que la moral està determinada únicament per la raó. D'altra banda trobem similuts quant a la moral de Hume amb la de Mill, ja que aquest tenia una visió utilitarista de la moral, és a dir, volia el màxim de felicitat per el major nombre i en aquest sentit ens parlava, tal com fa Hume, d'un sentiment d'humanitat o simpatia que té en compte els sentiments dels altres.