Activitat 56: Anàlisi de causalitat

Títol: Acostumats a un futur probable

Idees principals:

En aquest text Hume fa referència al principi de causalitat, el qual critica perquè considera que no es contradictori pensar que el futur pot ser diferent del passat, ja que no hi ha cap demostració per mitjà de la raó que afirmi que d'una causa se li ha de derivar el mateix efecte. També afegeix que el costum és el que mou les nostres ments i ens fa creure en aquests efectes probables.

Anàlisi:

Aquest text de David Hume és una crítica al principi de causalitat. Primer ens posa l'exemple d'Adam, un personatge bíblic que no té passat, no té experiència i per tant no té costum per esperar un futur probable. Llavors afirma que no és contradictori pensar que el futur pot ser diferent del passat, afegint que no hi ha cap argument de la raó que ens demostri que el futur ha d'estar d'acord amb el passat. Considera que sí hi ha una comformitat entre passat i futur, però aquesta és una qüestió de fet i per tant es basa en l'experiència, no admet arguments a priori.
Tanmateix afirma que la previsió que ens fa esperar per al futur els mateixos efectes del passat és el costum o hàbit. Aquest és el que guia la nostra ment, però no produeix coneixement sinó només probabilitat, creença.

Comparació:

Aquesta teoria que formula Hume clarament la podem relacionar amb els escèptics, ja que l'oposició de Hume al principi de causalitat provoca que només tinguem veritats probables, per la qual cosa no podem arribar a la certesa absoluta. Aquesta afirmació és la que defensen els escèptics.
D'altra banda podem trobar concepcionss contràries com les de Sant Tomàs, que considerava que per mitjà de la raó podíem deduir les conseqüències.