Activitat 54: La identitat personal

Títol: La noció del jo com a conjunt de percepcions

Idees principals:

En aquest text Hume partint de la teoria del jo de Descartes afirma que l'ànima és un conjunt de percepcions que no tenen cap identitat, per la qual cosa l'ànima, entesa com el jo, no és cap substància perquè l'únic que podem percebre són les seves percepcions.

Anàlisi:

Aquest text del Abstract de Hume és una crítica al jo cartesià entés com a subjecte. Hume considera que l'ànima no és una unitat, sinó un conjunt de percepcions, per tant no existeix cap identitaat. El jo seria només el nom que li donem al conjunt de percepcions, però no podem considerar-lo com una substància, ja que no podem percebre cap idea de susbtància, només les seves percepcions. Per a que una idea sigui vàlida ha de venir d'una impressió i com que no tenim cap impressió del subjecte no tenim idea de subjecte. Hume també afirma que no hi ha res global, tot es particular, per tant també ho son les percepcions de la ment. D'aquesta manera Hume s'oposa a la concepció de Descartes del jo. Amb aquesta teoria també podem saber que la ment no es prèvia a les percepcions, sinó aquestes a la ment.
Hume conclueix dient que el jo seria igual que un prèssec, que qualsevol cos, és a dir, és un conjunt de qualitats.

Comparació:

Aquesta concepció del jo com a conjunt de percepcions s'oposaria clarament al que concebeix Descartes, tal com mostra en el text. Descartes per la seva part afirmava l'existència del jo com un subjecte pensant i entés com una substància.
En aquest text també ens explica que no podem pensar en el subjecte, perquè Hume defensava que només podem tenir consciència de les idees, és a dir, de les percepcions. Aquesta afirmació servia com a base per a Locke, amb la qual negava l'existència de les idees innates.