Activitat 41: Ciència(episteme) i opinió(doxa).

Títol: Els filòsofs, amants de la saviesa

Idees principals:

En aquest diàleg Plató ens mostra els dos graus de coneixements possibles:la opinió i el saber(ciència). Destaca que només els filòsofs poden arribar al saber, és a dir, a contemplar la veritat, ja que només ells són capaços de conèixer el món de les idees.

Anàlisi:

Aquest text correspon a l'obra de Plató La República, concretament el llibre V. En aquest fragment Plató,sempre mitjançant el diàleg, fa referència als aspectes gnoseològics de la seva teoria de les idees, els quals parlen sobre l'objecte de coneixement. Aquest ha de ser inmutable, i per tant l'única cosa que no canvia són les idees. Per tant aquell que arribi al coneixement de les idees serà que contempli la veritat. I Plató diu que només els filòsofs seran capaços de contemplar la veritat. Els filòsofs,amants de la saviesa, són capaços de captar les idees a través de la raó, i arribaran així al grau de coneixement superior, el saber(la ciència).Per contra, aquells que no són filòsofs no podran arribar a contemplar la veritat, no separaran les coses belles de la idea de bellesa i no arribaran a la essència de les coses. Aquests només podran arribar a la opinió. I moltes vegades aquest fet es deu a que la majoria de persones es conforma amb les aparences, amb alló que sent: com els espectacles,els colors... Però tal i com diu en el text: "el seu pensament és incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si".

Comparació:

En aquest text es mostra els aspectes gnoseològics de la teoria de les idees de Plató, aquests consideren que hi ha dos graus de coneixements: la opinió, en la qual trobem en primer lloc la conjectura i després la creença; i la ciència(en el text es fa servir el concepte de saber) que es divideix en el pensament discursiu i en el pensament intuitiu. Aquests dos graus de coneixements són fàcilment comparables amb les vies de recerca de Pàrmenides, ja que el primer grau de coneixement, la opinió,correspon al món sensible, que percebem amb els sentits i aixó es pot relacionar amb la via de la opinió de Pàrmenides.Al mateix temps, la ciència o saber es pot relacionar amb la via de la veritat, que parla de l'èsser, que és allò que existeix per si mateix i no dóna marge al canvi.

Si mirem una teoria totalment contrària hem de fixarnos en els sofistes, que defensaven un coneixement relatiu. Consideraven que no es podia arribar a una veritat absoluta ja que només eren opinions. Aquesta teoria contrasta clarament amb la defensada per Plató i el antecessor Sòcrates.

Activitat 40:Crítica a la teoria de les idees en la seva formulació dogmàtica.

Títol: Crítica dialectal a la teoria de les idees

Idees principals:

En aquest text,mitjançant un diàleg entre Parmènides i Sòcrates, Plató sotmet a autocrítica la seva teoria de les idees. Fa un replantejament de la teoria posant en dubte sobretot l'existència de les idees naturals de les coses naturals.

Anàlisi:

Aquest text és un fragment de la obra Parmènides, que correspon a l'etapa de vellesa de Plató. Es mostra un diàleg entre Parmènides i Sòcrates, els quals debaten sobre la teoria de les idees de Plató. Parmènides, que és el que fa les preguntes, simbolitza el Plató de l'etapa de vellesa, ja que questiona la seva propia teoria desenvolupada durant el període de maduresa(Sòcrates).
Parmènides crida l'atenció de Sòcrates questionan primer l'existència de les idees de caràcter ètic separades de les coses ètiques. En aquest cas Sócrates reafirma la seva teoria, tanmateix ho fa amb l'existència de les idees estètiques de les coses estètiques,com la idea de bellesa. Però el que Parmènides posa en dubte és l'existència de les coses naturals separades de les idees naturals. I és aquí on Plató,mitjançant Sòcrates, replanteja la seva teoria. I és que no existeixen les idees naturals separades de les coses naturals. I en el text ens posa com a exemple la impossibilitat que existeixi la idea de humanitat separada de l'home.

Comparació:

En aquest text es questiona la teoria de les idees de Plató. Aquesta teoria defensa que hi ha una dualitat de realitats: la del món sensible, que percebem amb els sentits; i la del món intel·ligible, que fa referència a les idees. Per tant defensa que les idees tenen una existència separada del món sensible. També afegeix que existeixen tres tipus d'idees; les idees de caràcter ètic, les estètiques i les idees lógiques. L'existència d'aquestes últimes són les que posa en dubte.
Aquesta teoria de les idees la podem comparar amb la teoria de l'ésser de Parmènides, la qual defensa que hi ha dues vies de recerca: la via de la veritat, que parla de l'ésser, etern i inmutable i que no es pot percebre amb els sentits, com les idees del món invisible; i la via de la opinió, que fa

referència al món de les aparènces, allò que percebem amb els sentits, com el món visible de Plató.

Activitat 39: El mite de la Caverna

El mite de la caverna és una al·legoria de Plató que es troba al llibre VI de La República en la qual Plató ens presenta la següent situació: mostra una cova subterrània en la qual hi ha uns presoners, que porten allà tota la vida lligats amb unes cadenes, quedant així inmóbils, sense poder mirar res més que cap endavant. Des de darrere surt una llum que ilumina les parets, i reflecteix en elles les ombres de tot el que hi ha darrere.

En aquesta situació hi han diversos simbols a analitzar segons la teoria de les idees de Plató. Els presoners no poden mirar res més que cap endavant perquè estan lligats a unes cadenes, aquestes cadenes representen els lligams del cos, que no els permeten mou-re's. Després trobem els dos móns explicats en la teoria de Plató, per una banda trobem el món de les idees, és a dir la realitat en si mateixa, la que no canvia, que seria tot el que hi ha a l'exterior i que queda reflectit al mur. Aquesta és l'anomenada realitat invisible, aquella que no percebem amb els sentits, sinó a través de la raó i que sabem que existeix. I sabem que existeix perquè podem percebre pels sentits les seves representacions, projeccions o simulacions que corresponen a les ombres reflectides en la paret. Aquestes ombres són les copies del món intel·ligible, les coses contingents que formen el món sensible i visible.
Aquestes coses que formen el món sensible, estàn reflectides per la llum del foc, que les il·lumina.

En el transcurs del mite els presoners aconsegueixen alliberarse de les cadenes, que simbolitza l'alliberació de l'ànima i surten a l'exterior, al sortir la llum els cega i no poden veure amb claredat la realitat, ja que tota la vida han pensat que la autèntica realitat eren les projeccions. De mica en mica, aconsegueixen veure la realitat gràcies a la llum del sol,allò que Plató considera com el bé suprem. Seria semblant a la raó, que ens permet arribar a la realitat.

Podem dir per tant, que es tracta d'una al·legoria en que Plató ens mostra perfectament la dualitat de mons i les seves parts.

Activitat 38: La naturalesa de les idees

Títol del text: Realitat mutable o inmutable?

Idees principals:

En aquest text es mostra un diàleg de Socrates amb Cebes.

Sòcrates es pregunta si la realitat en si mateixa, és a dir, les idees es presenten sempre en el mateix estat o són mutables.Utilitza el mètode socràtic per arribar a la veritat d'aquesta qüestió.

Anàlisi:

Es tracta d'un text de Plató que correspon al període de maduresa.En aquest text es mostra un diàleg de Sòcrates en el que es pot veure el mètode socràtic, però alhora introdueix alguna tesi sobre la teoria de les idees.Sòcrates es pregunta sobre la realitat en si mateixa, i amb aixó fa referència al món intel·ligible de Plató, el de les idees.Concretament es pregunta sobre els aspectes ontològics, ja que identifiquem les idees amb l'ésser(realitat).

Sòcrates manté un diàleg amb Cebes, al qual pregunta si la realitat es presenta sempre en la mateixa forma, inmutable, o pot variar d'estat i admetre algun canvi.

Cebes per la seva part, considera que és necessari que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat, perquè la realitat invisile, aquella que no percebem amb els sentits sinó que existeix per si mateixa, ha de ser universal inmutable i necessària.Per contra són les coses les que percebem amb els sentits, alló que és contingent i mutable.

Comparació:

Aquesta teoria de les idees de Plató per la qual hi ha una dualitat de realitats, per una banda el món de les idees(intel·ligible) que és inmutable i universal, i d'altra banda la copia del món intel·ligible(la realitat visible) aquella que es pot percebre amb els sentits i és mutable, es pot comparar amb la teoria de Parmènides. La dualitat de mons de Plató, món visible i món invisible, es pot comparar amb les dues vies de recerca de Parmènides.La via de la veritat parla de l'ésser, que és etern i inmutable i no es pot percebre amb els sentits, com les idees del món invisible. I la via de la opinió fa referència al món de les aparènces, allò que percebem amb els sentits, com el món visible de Plató.

Activitat 37: La ignorància socràtica

Títol del text: La saviesa de la ignorància

Idees principals:

Aquest text té a Sòcrates com a protagonista, el qual ens parla de la calumnia, terme que vol explicar.Per fer-ho utilitza el mètode socràtic a aquells que semblen savis als ulls de la gent, i demostrar així qui és més savi, el que es creu savi o el que coneix els seus límits.

Anàlisi:

Es tracta d'un text de Plató, però en el que el protagonista és Socrates. Aquest posa en pràctica el mètode socràtic, basat en la ironia, per defensar les seves idees.
En aquest text Sòcrates fa referència al deu Apol·lo, que considerava que Sòcrates era el més savi de tots, però ell no es sentia savi, sinó amant de la saviesa, és a dir, que progressa i vol arribar a ser savi. Per investigar-ho va decidir realitzar preguntes a aquells els quals son considerats savis als ulls de la gent i als seus propis.Per mitjà de la ironía, fonament del mètode socràtic, va arribar a fer creure al "savi" que no ho era pas,fet que va despertar odi envers a Sòcrates.
Mentre més investigava més es donava compte que ell era més savi que aquells els quals semblen savis, perquè Sòcrates coneixia quins eren els seus límits. I així va continuant investigant a homes savis per als ulls de la gent i va continuant demostrant que aquells que es creuen savis no ho són pas. Aixó el va fer guanyar enemics, perquè ja se sap que les veritats fan mal.

Comparació:

Plató, l'autor d'aquest text,era deixeble de Sòcrates i per tant defensa la seva teoria. Sòcrates defensava que es podia arribar a la veritat absoluta per mitjà del mètode socràtic, és a dir, discursos no molt elaborats que treuen la veritat que hi ha a l'interior de la persona.El seu enseyament tenia una finalitat moral i la moral es fruit de la mateixa persona i no accepta una llei externa.És per això que podem oposar els sofistes a Sòcrates i a Plató. Els sofistes, per contra, defensaven el relativisme de la veritat i eren defensors dels discursos llargs. Socràtes va criticar aquest relativisme, perquè si cadascú entén per bo una cosa diferent la comunicació seria impossible.

Activitat 36: Comparació dels pluralistes

Empèdocles, Anaxagores i atomistes. Tots aquests filòsofs tenen un punt en comú:són pluralistes, és a dir, consideraven que no hi havia un únic principi sinó múltiples, a diferència d'altres filòsofs com Parmènides o Heràclit.

Però tot i així, aquests autors tenen diferències significatives.

Empèdocles considerava que hi havien quatre principis eterns, quatre arrels que es concretaven en aire, foc,terra i aigua. Tot el que existia era resultat de mesclar i separar aquest arrels gràcies a dos principis: l'amor i l'odi, que eran capaços d'unir o disgregar la natura.

Anaxàgores per la seva banda creia que tot el que existeix està format per unes llavors anomenades homeomeries, de les quals tots els éssers en tenim la mateixa composició peró en alguns en predominen més que en d'altres.

Per últim els atomistes consideraven que hi havia una sèrie d'elements, els àtoms, que són infinits i que estan en constant moviment. També creien en l'existència del no-ésser tant com de l'ésser.

En la naturalesa de l'àtom trobem l'ésser i aquests àtoms es mouen en el buit, que és el no-ésser.

Activitat 35:Parmènides

Títol: El que és i el que no és

Idees principals:

En aquest text Parmènides fa una exaltació de la via de la veritat, per tant ens parla sobre l'ésser. Diu que l'ésser és inmutable, i no dóna marge a qualsevol altre opinió. L'ésser és alló etern i expressable. També fa una referència al concepte de Justicia, reguladora de la eternitat de l'ésser.

Anàlisi:

Es tracta d'un text de Parmènides en el qual defensa cegament la seva teoria.Només es pot seguir una via de recerca, la via de la veritat, aquella que és autèntica, per la qual l'ésser és etern, no té naixement ni destrucció, és present continu, homogeni.Identifica ser i pensar, i per tant només es podrà pensar i dir que l'ésser és.No es pot pensar d'alló que no és,perquè no es pot pensar res sino és. L'únic expressable i pensable és l'ésser. Tot plegat es tracta d'una exaltació de la via de la veritat, ja que considera que no es pot pensar d'un altre manera per arribar a la veritat.
En el text també trobem el concepte de Justícia. La justícia és la que determina a l'ésser que ha de seguir la via de la veritat com a principi.

Comparació:

La comparació més habitual de Parmènides és amb Heraclit, ja que és el seu oposat. Mentre Parmènides defensa que res no canvia, Herèclit considera que tot canvia i res no és manté, per tant tot està en estat de perpetu flux. També defensa la lluita de contraris, que formen part del cosmos i que són necessaris per al procés de la evolució.

Activitat 34: Heràclit i Parmènides

Text d'Heràclit

Títol: L'eternitat del cosmos

Idees principals:

En aquest text Heraclit diu que hi ha un ordre comú a tots, i que aquest ordre és etern. També introdueix un nou concepte d'arkhé: el foc, que simbolitza el canvi. Aquest foc s'encén o s'apaga seguint una raó.

Anàlisi:

Es tracta d'un text d'Heraclit, anomenat filòsof del canvi. En aquest fragment ens parla del cosmos, que és etern, és a dir, no ha estat creat sinó que sempre ha existit i és comú a tots.

D'altra banda també ens parla del foc com a principi de vida,l'arkhé. Aquest foc simbolitza el canvi, perquè s'encén i s'apaga seguint una raó, aquesta raó és el logos. Això vol dir que tot el que succeeix ho fa per alguna raó, seguint un ordre.

Text de Parmènides

Títol: La via de la veritat:el camí per ser.

Idees principals:

Parmènides en aquest text identifica ser i pensar, alhora que ens parla de les dues vies de recerca: defensa que hem de seguir la via de la veritat per arribar a la veritat i critica als qui segueixen un altre camí.

Anàlisi:

Es tracta d'un text de Parmènides, filòsof nascut a Elea en el segle VI. En aquest fragment Parmènides ens mostra la seva teoria, que es basa en dos principis:És i no és no ésser, i no és i cal que no sigui. Això vol dir que l'ésser és i el no ésser no és. I segons Parmènides, ser és el mateix que pensar, per tant alló que és es pot expressar i alló que no és no es pot. En definitiva Parmènides fa una defensa del monisme ontològic, del qual parla en la via de la veritat. I aquesta via és la que, segons Parmènides, hem de seguir.No ens hem de deixar enganyar. Com diu en el text no podem ser bicèfals. Això vol dir que tenim dos caps perquè no sabem quina és la realitat. Un dia diuen A i un altre diuen no-A. Per tant no segueixen una raó, sont gent que no utilitza el seny.

També fa una referència a la teoria d'Heràclit, a la qual critica, perquè Heraclit defensava la mutabilitat de l'ésser.

Comparació:

Aquests dos textos són totalment oposats. LA principal diferència és la mutabilitat de l'ésser. Heràclit defensa el canvi, tot canvia i res no és manté, alhora que introduiex el logos com la mesura del canvi, alló que dóna sentit.També considera que la natura evoluciona a través de la lluita de contraris,i que forma un procés coherent. Ens parla també d'un arkhé que simbolitza el canvi:el foc.

D'altra banda trobem a Parmènides.Aquest és més especulatiu.Nega la possibilitat de canvi perquè l'ésser és etern, per tant no pot haver-hi naixement ni destrucció. No es pot passar del no-ésser a l'ésser, ni de l'ésser al no ésser. La mutabilitat que es mostra són meres aparences.

Activitat 33:Anaximandre

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva

destrucció segons la necessitat. És com si es paguessin mútues
retribucions i penes per la seva injusícia,segons l'ordre del temps."

Títol: L'àpeiron:arkhé del kosmos.

Idees principals:

En aquest text l'autor destaca que els éssers tenen un mateix principi i fi, i que és així per necessitat. També defensa que tot el que fem té una resposta,introduïnt el concepte de justícia, que regula el kosmos.

Anàlisi:

Es tracta d'un fragment d'Anaximandre, un dels primers autors presocràtics. En aquest text, defensa que hi ha un principi de totes les coses, i que a la vegada és el fi, perquè hi ha una lluita de contraris que formen part del kosmos i que es necessiten.

Per a Anaximandre l'arkhé s'anomena àpeiron: un fons indeterminat en el qual passen totes les coses.Un altre aspecte del qual ens parla és el concepte de justícia, que regula l'actuació de l'ésser segons l'ordre del temps.

Comparació:

Podem comparar Anaximandre amb Tales de Milet, que també era monista,és a dir, considerava que hi havia un únic principi. Però mentre Anaximandre defensava un arkhé més abstracte, i parlava més sobre la moral, Tales defensava un arkhé físic material:l'aigua. Considerava que l'aigua era l'origent de tot ja que tot allò de que tot es nodreix era humit i totes les coses tenen naturalesa humida.

2n de Batxillerat: La història de la filosofia

Després d'un llarg parèntesi comença un nou curs, i amb ell s'obren un munt de preguntes.De fet les preguntes no paren de succeïr-se a la nostra ment, no només quan estem a l'escola, sinó en cada moment de la vida.Per això és important enriquir la nostra ment de nous coneixements que ens permetran resoldre algunes qüestions de la vida, però que a la vegada ens originarà altres preguntes, perquè quant més sabem més ens donem compte que no sabem res.

Afronto aquest nou curs amb il·lusió i amb ganes de fer bé les coses en un any tan important com aquest. Que la sort ens acompanyi!