Títol: Crítica dialectal a la teoria de les idees
Idees principals:
En aquest text,mitjançant un diàleg entre Parmènides i Sòcrates, Plató sotmet a autocrítica la seva teoria de les idees. Fa un replantejament de la teoria posant en dubte sobretot l'existència de les idees naturals de les coses naturals.
Anàlisi:
Aquest text és un fragment de la obra Parmènides, que correspon a l'etapa de vellesa de Plató. Es mostra un diàleg entre Parmènides i Sòcrates, els quals debaten sobre la teoria de les idees de Plató. Parmènides, que és el que fa les preguntes, simbolitza el Plató de l'etapa de vellesa, ja que questiona la seva propia teoria desenvolupada durant el període de maduresa(Sòcrates).
Parmènides crida l'atenció de Sòcrates questionan primer l'existència de les idees de caràcter ètic separades de les coses ètiques. En aquest cas Sócrates reafirma la seva teoria, tanmateix ho fa amb l'existència de les idees estètiques de les coses estètiques,com la idea de bellesa. Però el que Parmènides posa en dubte és l'existència de les coses naturals separades de les idees naturals. I és aquí on Plató,mitjançant Sòcrates, replanteja la seva teoria. I és que no existeixen les idees naturals separades de les coses naturals. I en el text ens posa com a exemple la impossibilitat que existeixi la idea de humanitat separada de l'home.
Comparació:
En aquest text es questiona la teoria de les idees de Plató. Aquesta teoria defensa que hi ha una dualitat de realitats: la del món sensible, que percebem amb els sentits; i la del món intel·ligible, que fa referència a les idees. Per tant defensa que les idees tenen una existència separada del món sensible. També afegeix que existeixen tres tipus d'idees; les idees de caràcter ètic, les estètiques i les idees lógiques. L'existència d'aquestes últimes són les que posa en dubte.
Aquesta teoria de les idees la podem comparar amb la teoria de l'ésser de Parmènides, la qual defensa que hi ha dues vies de recerca: la via de la veritat, que parla de l'ésser, etern i inmutable i que no es pot percebre amb els sentits, com les idees del món invisible; i la via de la opinió, que fa
Idees principals:
En aquest text,mitjançant un diàleg entre Parmènides i Sòcrates, Plató sotmet a autocrítica la seva teoria de les idees. Fa un replantejament de la teoria posant en dubte sobretot l'existència de les idees naturals de les coses naturals.
Anàlisi:
Aquest text és un fragment de la obra Parmènides, que correspon a l'etapa de vellesa de Plató. Es mostra un diàleg entre Parmènides i Sòcrates, els quals debaten sobre la teoria de les idees de Plató. Parmènides, que és el que fa les preguntes, simbolitza el Plató de l'etapa de vellesa, ja que questiona la seva propia teoria desenvolupada durant el període de maduresa(Sòcrates).
Parmènides crida l'atenció de Sòcrates questionan primer l'existència de les idees de caràcter ètic separades de les coses ètiques. En aquest cas Sócrates reafirma la seva teoria, tanmateix ho fa amb l'existència de les idees estètiques de les coses estètiques,com la idea de bellesa. Però el que Parmènides posa en dubte és l'existència de les coses naturals separades de les idees naturals. I és aquí on Plató,mitjançant Sòcrates, replanteja la seva teoria. I és que no existeixen les idees naturals separades de les coses naturals. I en el text ens posa com a exemple la impossibilitat que existeixi la idea de humanitat separada de l'home.
Comparació:
En aquest text es questiona la teoria de les idees de Plató. Aquesta teoria defensa que hi ha una dualitat de realitats: la del món sensible, que percebem amb els sentits; i la del món intel·ligible, que fa referència a les idees. Per tant defensa que les idees tenen una existència separada del món sensible. També afegeix que existeixen tres tipus d'idees; les idees de caràcter ètic, les estètiques i les idees lógiques. L'existència d'aquestes últimes són les que posa en dubte.
Aquesta teoria de les idees la podem comparar amb la teoria de l'ésser de Parmènides, la qual defensa que hi ha dues vies de recerca: la via de la veritat, que parla de l'ésser, etern i inmutable i que no es pot percebre amb els sentits, com les idees del món invisible; i la via de la opinió, que fa
referència al món de les aparènces, allò que percebem amb els sentits, com el món visible de Plató.
0 comentarios:
Publicar un comentario