Activitat 39: El mite de la Caverna

El mite de la caverna és una al·legoria de Plató que es troba al llibre VI de La República en la qual Plató ens presenta la següent situació: mostra una cova subterrània en la qual hi ha uns presoners, que porten allà tota la vida lligats amb unes cadenes, quedant així inmóbils, sense poder mirar res més que cap endavant. Des de darrere surt una llum que ilumina les parets, i reflecteix en elles les ombres de tot el que hi ha darrere.

En aquesta situació hi han diversos simbols a analitzar segons la teoria de les idees de Plató. Els presoners no poden mirar res més que cap endavant perquè estan lligats a unes cadenes, aquestes cadenes representen els lligams del cos, que no els permeten mou-re's. Després trobem els dos móns explicats en la teoria de Plató, per una banda trobem el món de les idees, és a dir la realitat en si mateixa, la que no canvia, que seria tot el que hi ha a l'exterior i que queda reflectit al mur. Aquesta és l'anomenada realitat invisible, aquella que no percebem amb els sentits, sinó a través de la raó i que sabem que existeix. I sabem que existeix perquè podem percebre pels sentits les seves representacions, projeccions o simulacions que corresponen a les ombres reflectides en la paret. Aquestes ombres són les copies del món intel·ligible, les coses contingents que formen el món sensible i visible.
Aquestes coses que formen el món sensible, estàn reflectides per la llum del foc, que les il·lumina.

En el transcurs del mite els presoners aconsegueixen alliberarse de les cadenes, que simbolitza l'alliberació de l'ànima i surten a l'exterior, al sortir la llum els cega i no poden veure amb claredat la realitat, ja que tota la vida han pensat que la autèntica realitat eren les projeccions. De mica en mica, aconsegueixen veure la realitat gràcies a la llum del sol,allò que Plató considera com el bé suprem. Seria semblant a la raó, que ens permet arribar a la realitat.

Podem dir per tant, que es tracta d'una al·legoria en que Plató ens mostra perfectament la dualitat de mons i les seves parts.