Activitat 34: Heràclit i Parmènides

Text d'Heràclit

Títol: L'eternitat del cosmos

Idees principals:

En aquest text Heraclit diu que hi ha un ordre comú a tots, i que aquest ordre és etern. També introdueix un nou concepte d'arkhé: el foc, que simbolitza el canvi. Aquest foc s'encén o s'apaga seguint una raó.

Anàlisi:

Es tracta d'un text d'Heraclit, anomenat filòsof del canvi. En aquest fragment ens parla del cosmos, que és etern, és a dir, no ha estat creat sinó que sempre ha existit i és comú a tots.

D'altra banda també ens parla del foc com a principi de vida,l'arkhé. Aquest foc simbolitza el canvi, perquè s'encén i s'apaga seguint una raó, aquesta raó és el logos. Això vol dir que tot el que succeeix ho fa per alguna raó, seguint un ordre.

Text de Parmènides

Títol: La via de la veritat:el camí per ser.

Idees principals:

Parmènides en aquest text identifica ser i pensar, alhora que ens parla de les dues vies de recerca: defensa que hem de seguir la via de la veritat per arribar a la veritat i critica als qui segueixen un altre camí.

Anàlisi:

Es tracta d'un text de Parmènides, filòsof nascut a Elea en el segle VI. En aquest fragment Parmènides ens mostra la seva teoria, que es basa en dos principis:És i no és no ésser, i no és i cal que no sigui. Això vol dir que l'ésser és i el no ésser no és. I segons Parmènides, ser és el mateix que pensar, per tant alló que és es pot expressar i alló que no és no es pot. En definitiva Parmènides fa una defensa del monisme ontològic, del qual parla en la via de la veritat. I aquesta via és la que, segons Parmènides, hem de seguir.No ens hem de deixar enganyar. Com diu en el text no podem ser bicèfals. Això vol dir que tenim dos caps perquè no sabem quina és la realitat. Un dia diuen A i un altre diuen no-A. Per tant no segueixen una raó, sont gent que no utilitza el seny.

També fa una referència a la teoria d'Heràclit, a la qual critica, perquè Heraclit defensava la mutabilitat de l'ésser.

Comparació:

Aquests dos textos són totalment oposats. LA principal diferència és la mutabilitat de l'ésser. Heràclit defensa el canvi, tot canvia i res no és manté, alhora que introduiex el logos com la mesura del canvi, alló que dóna sentit.També considera que la natura evoluciona a través de la lluita de contraris,i que forma un procés coherent. Ens parla també d'un arkhé que simbolitza el canvi:el foc.

D'altra banda trobem a Parmènides.Aquest és més especulatiu.Nega la possibilitat de canvi perquè l'ésser és etern, per tant no pot haver-hi naixement ni destrucció. No es pot passar del no-ésser a l'ésser, ni de l'ésser al no ésser. La mutabilitat que es mostra són meres aparences.