
"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva
destrucció segons la necessitat. És com si es paguessin mútues
retribucions i penes per la seva injusícia,segons l'ordre del temps."
retribucions i penes per la seva injusícia,segons l'ordre del temps."
Títol: L'àpeiron:arkhé del kosmos.
Idees principals:
En aquest text l'autor destaca que els éssers tenen un mateix principi i fi, i que és així per necessitat. També defensa que tot el que fem té una resposta,introduïnt el concepte de justícia, que regula el kosmos.
Anàlisi:
Es tracta d'un fragment d'Anaximandre, un dels primers autors presocràtics. En aquest text, defensa que hi ha un principi de totes les coses, i que a la vegada és el fi, perquè hi ha una lluita de contraris que formen part del kosmos i que es necessiten.
Per a Anaximandre l'arkhé s'anomena àpeiron: un fons indeterminat en el qual passen totes les coses.Un altre aspecte del qual ens parla és el concepte de justícia, que regula l'actuació de l'ésser segons l'ordre del temps.
Comparació:
Podem comparar Anaximandre amb Tales de Milet, que també era monista,és a dir, considerava que hi havia un únic principi. Però mentre Anaximandre defensava un arkhé més abstracte, i parlava més sobre la moral, Tales defensava un arkhé físic material:l'aigua. Considerava que l'aigua era l'origent de tot ja que tot allò de que tot es nodreix era humit i totes les coses tenen naturalesa humida.
0 comentarios:
Publicar un comentario